Gràcies

Gràcies de tot ❤️
Quan no estas bé amb la vida que tens ni amb tu mateix pots fer dues coses: tancar els ulls o rebentar. O potser les dues.
Les crisis personals serveixen per trobar allò que ens falta, enfortir-nos personalment i crèixer. Sona molt bé, si, però no deixen de ser això, CRISIS.
En totes les crisis hi ha perill, patiment, treure misèries i debilitats, però si les afrontes i les encares conscientment i amb força en pots sortir molt reforçat.
I es que DESPERTAR no és suficient. Quan has despertat encara estàs a mig trajecte.
Perque sortir de la zona de comfort porta sempre a un desequilibri emocional. Tu has canviat, ja no ets la persona que eres, les forma d actuar, de pensar, potser valors i principis s han vist alterats…

I sorgeix la gran pregunta: qui ets??

I aquest és el moment de TROBAR-TE A TU MATEIX, i així trobar-te bé i en Pau amb els demés.
Aquest procés no és fàcil i poca gent et diu com fer-ho però una vegada has despertat només es tracta d això: experimentar, viatjar, viure, caure i tornar-se aixecar, viure el desequilibri com a part del procés…
Alguns pensaran que t han trobat quan tu et trobes perdut, alguns et demaran que tornis allà on no et trobaves tampoc…
I un dia el cervell fa un click…
Llavors, tu ho notes. I si en aquell mateix moment tothom que t envolta coincideix en que has tornat, és quan probablament hagis aconseguit trobar l equilibri, trobar-te a tu mateix.
Demostrar les debilitats d un mateix pot alimentar la fam de xafarderia, sí és cert, però també pot ajudar. Ajudar a molts a veure que no estan sols, ajudar a molts a veure que de les crisis sen surt, ajudar a agafar la força necessaria per fer-ho! És la teràpia del compartir. Compartir també les debilitats ens fa més humans perquè també aquestes formen part de tots.
I des d aquí i ara sí ha arribat l hora de demanar perdó i alhora donar les gràcies. Perquè la crisi la sofreig un mateix però tot aquell que l estima o intenta ajudar-lo. Per tot el que m heu aportat i tot el que heu hagut de rebre (ja us ho he dit en persona):
A les meves filles qui més estim d aquest món Júlia i Mar. Als meus pares que m han donat tot el que han sabut i tengut. Genís. Sally. Mila. David i familia. Aina. Rafel. Xesc. Amigues. Familia i amics que son com familia i vos heu preocupat. Cata. Alba. Miquel. Coneguts que m heu ajudat desde la distància i quasi sense coneixer-me. Desconeguts que vos heu posat en contacte amb mi a través de les xarxes i m heu donat força per seguir. I a qui no podia seguir nadant.
Per trobar la propia llibertat no basta amb despertar, també has d estar en pau amb tu mateix i amb els altres.
Gràcies de tot ❤️

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s