La dansa de les màscares

És la nit de la dansa de les màscares, la nit en que tot flueix i es precipita.
 No són més que màscares les d aquells amants perduts. Ballen i corren de pressa… creguent haver trobat, en aquell oasis de música i color, tot allò que han perdut o temen perdre. 
Per uns moments, aquells amants, s obliden del sentit d aquella nit… Però la nit acaba, la música no sona, les màscares s esborren… I aquell és el moment en el que surten les ombres amagades de la cruel realitat. Enfrontar-se a les ombres, o seguir fugint, corrents… Aquesta és la qüestió d aquells amants perduts.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s