L error de Descartes. Deixem que ballin conectats.

No és inseguretat, ni por, ni ràbia, ni vergonya, ni frustració, ni gelosia, ni pena, ni decepció. No juraria que tot no tornàs a tremolar com aquell primer dia, que no tornàs a canviar el color de dins els meus ulls… Però ara, és la meva consciència el motiu. 
I és que aquella locura desfermada de 15 anys enrera que va servir perquè tot saltàs ja s ha esfumat. Jo tot polvora per dins, un encenedor … i tothom volant… I jo he sortit de dins el fum 15 anys més gran. Tan gran com per creure en els somnis, però també tan gran com per tenir clar que aquest és un joc de dos, que no s hi val que un no respongui, que no s hi val que un es quedi adormit, que no s hi val que un no parli a l altra mentre l altra s il•lusiona, … 
Deixem que ballin conectats, que s abracin, que s estimin i que parlin. Que quan un caigui, l altra l estiri en la força contrària. I que mai es mollin de la mà. Perquè és l equilibri entre el cor i la ment el que ens ajudarà a arribar als nostres somnis.

2 comentarios en “L error de Descartes. Deixem que ballin conectats.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s