QUE NO ES QUEDI EN EL DIA LLARG I HORRIBLE QUE HAVIA ESTAT

A vegades costa arribar, però quan has arribat sempre queda la sensació que l esforç ha valgut la pena… I així va ser quan, per fiii, a les 20h de la nit i després de 16 hores i mitja de trajecte amb esperes, reclamacions, avió i 3 busos, vaig arribar a l hotel!!


Me vaig geure al llit, agafar el mòbil i vaig començar a cercar info sobre el poble on m estic! Mal fet… Enlloc de sortir al carrer i viure-ho, agafo el mòbil…. Estava rendida… Però quan vaig veure que a la nit feien un concert d havaneres em vaig convèncer que, per llarg que hagués estat el dia… amb una dutxa i una mica de psicologia encara podia sortir a disfrutar d alguna cosa d aquella nit i que no quedàs el record només com el dia llarg i horrible que havia estat…

Va valer la pena… és un poble pescador preciós! La seva forma conforma una petita badía dins la qual hi ha les barques dels pescadors amarrades, també barques tirades damunt l arena de la platja… restaurants… edificis baixos i un castell il•luminat.
Jo passejant entre els restaurants davora la platja i per fii em sentia tranquila i a gust… A damunt l arena havien montat una espècie de camp de futbol i els nins jugaven amb molta afició! Els turistes que passejaven o que seien i sopaven eren en bona part catalans, d altres families o parelles estrangeres. Un d aquests caçadors de clients d un restaurant em va caçar! El restaurant nomia «Sa Barca» i al final del sopar vaig estar contenta que em caçàs! Vaig demanar de segon el plat típic d aquest poble, es diu Cim-i-tomba i és un plat de peix; de primer el vaig deixar triar a ell, a qui li va fer molta il•lusió sorprendra’m! Va ser un plat de pebres del piquillo farcits de salsa de bolets, suuper bo! De postre, pannacotta. Per beure, aigua.

És el centenari del far de poble. I és aquest el motiu per el qual ahir van fer el concert d havaneres. Al far s hi puja per el camí empedrat que puja al castell, envoltat de descampat, i enmig del descampat a la vora del camí s hi poden trobar mig tapats per els arbres alguns bars de copes molt xulos rotllo chill out.

Havaneres grup «La vella Lola» . Una nit d estiu davora el mar m encanta escoltar un concert d havaneres! No sé si pel ritme, per ser una part del folklore, perquè transmeten una història o perqué totes les cançons solen girar envoltant del mar… em transmeten alguna cosa especial… La qüestió que en aquell entorn idílic davora el far, davall els pins i la lluna plena que il•luminava el mar va ser un regal de benvinguda inesperat.


Abans que acabassin les havaneres vaig baixar del far per anar cap a l hotel amb qui havia quedat amb el millor cuiner del poble, el meu millor amic i per qui he elegit venir aquí i no un altre lloc… Vam anar a fer un mojito a un bareto, si vaig veure que aquest no és un poble de nit i festa però tampoc ens faltava molt de trui… una abraçada, copeta, dues rialles, contar les nostres historietes i a geure que el llit serà bo!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s